Ecce homo ludens
Ja fa un temps que vaig iniciar un projecte personal (el terme “projecte personal” és una llicència que pot encabir molts dels meus “friquismes” diversos…) anomenat LudoSnaps. La idea era fer una espècie de galeria o sala d’exposicions on-line per mostrar diferents instantànies de jocs i de gent jugant a alguna cosa.
L’objectiu d’aquest projecte era fer a cost zero un fotobloc temàtic i bastant fàcil d’actualitzar. Per aquests dos motius vaig decidir utilitzar un domini gratuït .TK i una plataforma lleugera de publicació com ara Tumblr (amb la que també publico aquest bloc que ara mateix llegiu).
Un altre repte eren els drets d’autor de les imatges que vaig acabar solucionant triant només imatges sense copyright, és a dir: només amb llicència Creative Commons (molt més flexible i adaptada als nostres temps que l’altra).
També vaig haver de triar en quina llengua ho feia. Com que la idea era mostrar jocs de tot el món i no requeria molt text per acompanyar cadascuna de les imatges (gràcies a un eficaç enllaç a la Wikipedia per aquelles persones amb ganes de saber-ne més), l’anglès va ser la millor opció.
Ara, 3 mesos més tard i mostrant al món 26 imatges de temàtica lúdica, crec que val la pena seguir amb la idea. Per mi és com un bloc de notes que em permet recordar tots aquells jocs que de vegades escolto a la ràdio o llegeixo a un article de manera fàcil.
Una de les meves grans aficions és la de tafanejar jocs, investigar què hi ha de nou al mercat o què es pot recuperar del que ja es va comercialitzar al seu temps però va passar sense pena ni glòria. Normalment, quan miro i remeno informació sobre un joc, acabo arribant una mica més enllà i em trobo amb el pare o la mare d’aquest.
Els creadors de jocs… quina meravellosa espècie! A l’anterior article us parlava de la genetista Marsha Jean Falco, mare del SET, i avui us vull parlar d’un altre autor de jocs: l’estrambòtic Friedemann Friese.
Friedemann Friese és un autor relativament jove, va néixer el 5 de juny de 1970 a la ciutat alemanya d’Stradthagen (a la Baixa Saxònia alemanya). Com d’altres creadors de jocs, Friedemann va estudiar la carrera de Matemàtiques, que no va arribar a finalitzar per dedicar-se plenament a la indústria dels jocs de taula moderns. L’any 1992 va començar a dissenyar jocs a nivell comercial amb una editorial pròpia anomenada Spiele-Bau-Stelle (Jocs de Construcció), dos anys més tard li va canviar el nom pel de 2F-Spiele (2F-Jocs), fent clara referència a les seves inicials.
Quan us comentava que Friedemann Friese era estrambòtic ho deia per dues raons. La primera és l’obsessió de la lletra F. No només és present aquesta lletra a la seva empresa, la gran majoria dels noms dels seus jocs la contenen:
La seva segona peculiaritat és el color verd. De fet és característic de les caixes dels seus jocs i també dels seus cabells, ja que els té tintats de verd! Ho podeu comprovar en aquest vídeo d’una entrevista que li van fer l’any 2008 a Essen (ciutat on es desenvolupa el festival europeu més prestigiós del món dels jocs de taula).
Deixant de banda les rareses d’aquest autor, vull destacar la seva enorme habilitat a l’hora de crear jocs diferents. En té de llargs (per estar pensant una bona estona) i també de frescos i destinats a un públic familiar. No tots els dissenyadors saben adaptar-se a públics diferents mantenint la qualitat en el producte final. Aquest seria un gran tret que destacaria de Friedemann Friese. També és important fer saber que li agrada poc el factor atzar en els seus jocs, així que no trobareu cap joc de Friese que funcioni amb daus (els odia). Així si guanyeu a un joc d’aquest autor podeu estar segurs que és perquè heu jugat bé i no perquè la sort us ha acompanyat.
Els seus jocs han estat reconeguts a molts festivals internacionals. Fauna, sense anar més lluny, va ser triat l’any 2010 millor joc a l’estat espanyol. El seu joc més brillant fins al moment és Alta Tensión, tot i així no va aconseguir guanyar a Alemanya ni a França cap dels guardons que allà s’hi donen.
Actualment Friedemann Friese viu a la ciutat de Bremen i és president, des de juny de 2009, de la Spiele-Autoren-Zunft (SAZ): associació alemanya d’autors de jocs. A més de fer jocs li agrada organitzar i moderar convencions, programar amb l’ordinador (també videojocs) i fer algunes sessions de DJ.
Avui, en commemoració del Dia Internacional de la Dona, obro una mini-secció (ja en tinc unes quantes obertes al blog) per relacionar el món dels jocs amb alguna dona que representi una part important dintre d’aquest.
Cada cop resulta menys difícil trobar dones darrera el desenvolupament de nous jocs de taula, la xifra està pujant considerablement (tal com reconeixia l’Oriol Comas a una entrevista al programa “Ojo al dado”, on explicava que el concurs de creació de jocs “Ciutat de Granollers” -el més important a l’estat- està rebent, edició rere edició, més prototips creats per dones). Ens agrada constatar aquest canvi en un món, el de la creació de jocs comercials, dominat històricament pels homes.
La dona que inaugura aquesta secció és la Marsha Jean Falco, creadora del ja mític joc SET (que fa molt poc temps estan distribuint els amics d’Homoludicus).
SET és un joc estrany, d’aquells que o els odies o els adores (jo no sóc especialment bon jugador de SET). Es tracta d’anar fent trios de cartes amb una condició (forma, color o fons) igual o totes elles diferents. El jugador que més cartes aconsegueix al final és el guanyador. En resum: un joc d’afinar la percepció i ser més àgil que la resta.
El curiós d’aquest joc és la seva història. La Marsha Jean Falco treballava l’any 1974 a Cambridge (Anglaterra) com a genetista fent un estudi sobre l’epilèpsia amb gossos. Ella omplia diferents fitxes amb dades relacionades amb cada gos pel seu estudi i es va adonar que moltes contenien resultats similars. Per organitzar-se millor les fitxes i per tal de poder trobar aquelles que contenien dades semblants amb un sol cop d’ull va idear un sistema de patrons al revers de cadascuna de les fitxes: forma, color i fons!
Els altres metges se la miraven de manera estranya quan agafava les seves fitxes mitjançant aquest nou sistema. Ella ja sabia que allò, més que un sistema, era un joc. A casa jugaven sovint a aquest curiós joc de la Marsha, però no va ser fins l’any 1991 (17 anys després i gràcies a la insistència del seu fill i la seva filla) que el SET es va començar a comercialitzar com a joc de taula guanyant el mateix any el prestigiós premi Mensa Select (l’any 1990 aquest mateix guardó el van aconseguir jocs com l’Abalone, l’Scattergories, el Taboo o el mismísim Trivial Pursuit!).
|
|
|
|
|
|
