Ecce homo ludens
M’han demanat col·laborar en la revista de l’Institut Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat amb un article d’opinió de les xarxes socials. Jo, d’entrada, els vaig dir que estava totalment a favor d’aquest tipus de vies de comunicació (més després d’haver assistit feia pocs dies a una conferència de la Dolors Reig!). Ells van dir que buscarien a una altra persona que opinés en contra de les xarxes socials per tal de donar cabuda a la revista a les dues maneres de pensar. Bé, aquest és el meu article tal com el vaig enviar:
Imatge trobada al web de Kudos Organisational Research
No em resulta difícil posicionar-me a favor de les xarxes socials com a concepte. Tots sabem que estar interconnectats els uns amb els altres per intercanviar informació és -sociològicament parlant- el tret més característic de la nostra espècie i l’artífex de la nostra evolució. Per què continuar negant-nos a potenciar aquest fet i a eliminar les velles barreres geogràfiques?
De xarxes socials n’hi ha de molts tipus. Globals i mediàtiques com el Facebook però també locals i pragmàtiques com Vaca.mu. Podem trobar xarxes socials per a aficionats a la fotografia i el vídeo (Flickr, YouTube, Vimeo…), per a músics i amants d’aquest bell art (MySpace, Ping, Spotify, GrooveShark…), pels “friquis” de les pel·lícules i sèries de televisió (IMDB, Miso), per a professionals i empresaris (LinkedIn), per compartir notícies i enllaços (Twitter, Delicious, La Tafanera, Menéame…). Ara tots podem esdevenir crítics literaris, de teatre i televisió o, simplement informar des del mòbil als nostres “followers” (seguidors) que el metro està aturat a la línia verda. I què té de dolent tot això?
Els que mouen els fils del sistema sempre han tingut por que la societat (els que ens aixequem a les 7:00 del matí tots els dies a obrir la paradeta) tinguem a la nostra disposició vies fàcils i massives de comunicació. Els emprenya saber que la gent s’assabenta abans que hi ha hagut un atemptat a Turkmenistan pel Twitter que per la CNN. No ho poden controlar i això no els agrada gens ni mica. Potser és des d’aquí d’on surt el missatge més ferotge en contra de les xarxes socials.
La clau d’aquest nou sistema d’intercanvi d’informació és ser molts usuaris i dotar de valor afegit tota aquella informació que escampem. No és el mateix dir “M’acabo de llevar i m’he pres un cafè i un croissant” que “Aquest diumenge el diari Público regala Lost in Translation, podeu veure la fitxa tècnica aquí http://imdb.to/fN0n”.
El paradigma ha canviat totalment i ara ja no es tracta d’acumular i posseir informació sinó de compartir-la. Per aquelles persones educades en l’antic capitalisme salvatge, entendre que ara no és més ric qui més (informació) té sinó qui més (informació) comparteix i deixa compartir els pot suposar un autèntic mal de cap. Però en canvi sí entendran que l’empresa més rendible del món només s’ha dedicat a facilitar aquest meravellós intercanvi de sabers, i no és diu d’una altra manera que Google. Ara estan sorgint noves plataformes molt més lleugeres, portàtils i ràpides que Google per facilitar aquest intercanvi (ja no depenen de la interfície d’un navegador web), són les xarxes socials i algunes empreses, entitats i particulars ja les estan aprofitant. Sense anar més lluny, l’altre dia vaig veure que Barcelona Activa feia un curs per cercar feina mitjançant el Twitter, ja que alguns portals d’ofertes de treball pengen abans les demandes de personal a les xarxes socials que a les seves pròpies webs.
De la mateixa manera que se’ns requereixen habilitats i competències socials/laborals, està arribant el moment -malauradament urgent per a alguns- de desenvolupar competències i habilitats digitals i de web 2.0! Un darrer consell d’un enamorat i usuari d’algunes xarxes socials: analitza, crea i comparteix! La teva opinió compta.
