Ecce homo ludens
Amb la nova llei antitabac els no fumadors ens sentim més protegits i compresos. Ara ja podem degustar millor els aliments i les begudes en els locals de restauració (i anar amb els més petits de la casa sense patir pels seus pulmons!) o gaudir d’una discoteca sense que en arribar a casa la roba faci pudor a cendrer.
M’agrada veure que molta gent s’està animant a deixar aquest malsà vici, a mig-llarg termini us estalviareu problemes i molts diners. Però com que la vida darrerament està esdevenint força dura, us convido a canviar de vici i a que us pugeu al carro dels jocs de taula (cosa que vaig fer fa aproximadament uns 7 anys).
En l’únic que s’assemblen el fumar i el jugar és en que requereixen un pressupost. El tabac és car i els jocs de taula, a primer cop d’ull, també. I dic a “primer cop d’ull” perquè filant prim trobarem que si comprem un joc, i el traiem a taula sovint, la inversió quedarà amortitzada en molt poc temps.
L’aport que els jocs poden fer a les nostres vides són molts, entre ells la socialització ja que, tot i existir jocs per a jugar en solitari (Onirim és un bon exemple), la majoria són per a dos o més jugadors. També, i és una notícia molt recent, es va publicar un estudi de l’Institut de Ciència Cerebral Riken al Japó, que demostrava que els jugadors habituals de jocs d’estratègia com el Shogi (la versió japonesa dels escacs) utilitzen una part del cervell que la resta de persones no fan servir.
Així doncs molts ànims a tots aquells que voleu deixar d’empassar fum i ja sabeu on estem si us voleu fer una partida (per cert, Pueblo està entre els jocs de la meva col·lecció, podeu veure una molt bona ressenya de Mario Aguila aquí).
