Ecce homo ludens
Fa relativament poc vaig tenir la sort d’assistir convidat a un dinar-tertúlia amb Genís Roca organitzat per l’APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya). L’impacte de les xarxes socials i les noves tecnologies en el sector cultural era el lema d’aquesta trobada informal (pel fet de ser informal no significa que sigui improductiva… moltes vegades aquest tipus d’actes són molt més sinèrgics del que, a priori, poden semblar).
M’agradaria aprofitar aquest espai per fer un recull/interpretació molt sintètic d’alguns punts clau que crec va tocar aquest gran mestre de la presència i la comunicació 2.0 del nostre país. Tot i que la tertúlia estava pensada per al sector de la gestió cultural intentaré exposar el meu recull/interpretació d’una forma que pugui ser útil per a tots i totes.
Primerament, hem de partir de la base que la nostra presència a la Xarxa tindrà com a objectiu oferir un servei aprofitant l’oportunitat que ens ofereixen els canals digitals de distribució (negar-se a aprofitar aquesta oportunitat és equivalent a admetre que el nostre servei és incomplet o deficient). Parlarem doncs de serveis… tant si intentem vendre productes com si ens intentem vendre a nosaltres mateixos. És molt important fer aquest esforç per canviar el xip! Fins i tot en el cas de promocionar-nos a nosaltres mateixos (normalment per obtenir una feina o per intentar canviar de la que tenim a una millor), és recomanable canviar de paradigma i preguntar-nos:
En comptes de:
Una vegada sabem que ofertem serveis i no productes, el que hem de tenir clar és el nivell de presència online que volem/podem tenir. Hi ha un “nivell 0” que és el mínim que haurem de tenir per aprofitar els canals digitals, tal com dèiem abans. Una possible classificació dels nivells de presència podria ser:
És important que ja des del “nivell 0” de presència contactem i ens comuniquem amb les persones, col·lectius o entitats referents del nostre sector (el que el Genís Roca anomena molt encertadament els “pals de paller”). Aquesta comunicació ha de ser qualitativa i, moltes vegades, presencial (millor quedar per a prendre un cafè que no pas deixar un missatge al mur de Facebook d’aquesta persona, col·lectiu o entitat).
En tercer lloc, ens hem de fixar un triple objectiu (transversal a qualsevol/s altre/s) basat en el concepte de “cuidar” o “tenir cura”.
Així doncs haurem de cuidar:
Per portar a terme aquest doble objectiu no ens hem de deixar enganyar per les mètriques que estan de moda.
Tenir followers o fans, només significa tenir una audiència potencial però no una relació directa i fiable amb un usuari/client/contacte, ja que dependrem sempre de la xarxa on es bellugui aquesta audiència… Caldrà doncs reconduir aquesta audiència per millorar la qualitat en la relació. És molt fàcil d’entendre amb un exemple:
En una situació inicial trobem que Facebook (com a exemple d’una xarxa super-poblada a l’actualitat) té una base de dades enorme que li atorga un determinat valor. El que fem normalment és equivocar l’estratègia i llençar la nostra “canya de pescar” a Facebook amb un “esquer” com: fes-te fan nostre! o Penja la teva foto al nostre mur per guanyar… Així només estem promocionant Facebook!
En realitat no ens fa falta una “canya de pescar” (ni invertir el nostre “esquer” en benefici d’un tercer!). Només ens cal una “pala” per obrir una via d’entrada a la nostra base de dades i, si cal posar “esquer”, posar-ho bé: els 5 primers nous subscriptors a la nostra newsletter obtindran… o entre tots els comentaris del nostre bloc sortejarem…
Per “anar de pesca” per les diferents xarxes socials és recomanable equipar-se amb:
I per finalitzar, en quant a tenir cura de la participació dels nostres usuaris/clients/contactes, hem de pensar que les nostres PREGUNTES hauran de ser POQUES, TRANSPARENTS i AMB EFECTE.
Aquests han estat els meus apunts i la forma en que he entès els conceptes de la tertúlia amb el Genís Roca. Espero que els trobeu útils per al vostre desenvolupament personal i/o corporatiu.
