Ecce homo ludens
És hora de preparar les vacances, i aquest any toca estrènyer la bossa (més encara tenint un sou precari com el meu). Així doncs farem una mini-ruta travessant el Lengadòc (Languedoc en occità).
L’excusa inicial era visitar Carcassonne, ja que n’he vist centenars de Carcassonnes diferents (les dissenyades llosa a llosa durant les partides al mític joc de Klaus-Jürgen Wrede), però mai la veritable ciutat emmurallada.
Una ruta que s’inicia amb una excusa lúdica ha de tenir continuïtat lúdica, així doncs he incorporat algunes preferències per fer “parada i fonda”.
Imatge: producció pròpia
Sortint d’Antzuola (poble de la meva parella) podríem passar el Gazte Eguna (Dia del Jovent) a les festes d’Amezketa (poble del nostre amic Joseba). Segons ens va explicar és un dia on hi ha molta festa, molt bon menjar/beure i gran varietat de jocs tradicionals!
Zarautz seria un punt de pas per visitar una botiga de joguines anomenada Kapaxko, que té la distribució per a tot l’estat espanyol dels jocs de Gigamic.
Ja a França, Gavarnie pot esdevenir un bon lloc per gaudir del paisatge natural dels Pirineus i prendre aire fresc per entrar a la imponent ciutat de Carcassonne (sí, portaré el joc i faré la “fricada” de jugar una partida!).
A Sérignan (incorporació de darrera hora a la llista) visitaríem l’exposició de Casanova i intentaríem banyar-nos a la platja més propera. Ja de tornada, baixaríem per Perpinyà per donar un tomb i comprar algun record de l’USAP.
Creuant la frontera ens aproparíem a Sant Feliu de Guíxols per visitar el Museu de la Joguina i tornar a casa per reparar les forces.
