Bloc de Miquel Jornet

Capítol 7

Sat, 11 Feb 2012 02:03:00 +0100

Capítol 7:

Torna la misteriosa llum!

Capítol 6

Mon, 23 Jan 2012 22:29:00 +0100

Capítol 6:

Michael, Rubèn, Néstor…

Inventar jocs i altres coses...

Tue, 17 Jan 2012 21:27:00 +0100

Aprofito aquests dies d’activitat i millores al bloc per continuar explicant-vos coses. I és que recentment he iniciat un procés creatiu en dues vessants: la lúdica i la pràctica.

Ja fa un temps que tinc algunes idees per crear jocs… moltes al cap, unes quantes apuntades el meu quadern i unes poques en format de prototip. Com que necessito una mica d’assessorament i gent que vulgui provar i avaluar críticament algun d’aquests prototips vaig estar donant-li voltes durant l’any passat al fet d’associar-me a LUDO (Asociación de Creadores de Juegos de Mesa). Amb l’entrada d’aquest nou any he iniciat els tràmits per pertànyer formalment a l’associació i començar a experimentar els drets i les obligacions d’estar-hi associat. La seva propera activitat és una trobada a mig camí entre Barcelona i Madrid per provar i jugar prototips.

D’altra banda, el fet d’inventar també ha estat present els darrers dies a la Xarxa gràcies a una iniciativa promoguda des del bloc del Jordi Graells. Es tracta d’Inventem: un concurs que engresca la gent per a que innovi tot donant idees amb la finalitat de millorar productes i serveis. M’ha semblat molt interessant el seguit de tècniques/recursos que conviden a emprar per facilitar la tasca de la innovació:

• UNIFICACIÓ (SUMA): Unir dos components o més i atorgar-los una nova funció (p.e.: el llapis que té una goma d’esborrar a la punta o el sistema IKEA que ha unificat botiga i magatzem).

• MULTIPLICACIÓ: Duplicar, triplicar… un dels components (p.e.: el paper de vàter de doble capa o els cinemes de doble sessió).

• REMOCIÓ (RESTA): Treure un component o més del producte o servei (p.e.: el cafè descafeïnat o la bicicleta estàtica).

• DIVISIÓ: Dividir els components i donar-los un ús diferent (p.e.: les quotes fraccionades de pagament o la divisió de la nevera en refrigerador i congelador).

• CANVI D’ATRIBUTS: Afegir una nova dimensió o trencar la simetria dels components o ajustar-los al medi ambient (p.e.: les lents multifocals o la discriminació de l’horari d’hivern i d’estiu per estalviar energia).

Aquesta metodologia, explica el Jordi Graells al seu bloc, prové de la Universitat Hebrea de Jerusalem i simplifica altres procediments que també s’apliquen en el camp de la innovació.

A mi m’ha semblat molt bona iniciativa i una metodologia que facilita el posar-se a donar voltes al cap. Jo ja he fet la meva aportació al concurs i us convido des d’aquí a que feu el mateix. Podeu guanyar un nou joc de taula: l’Inventum de DEVIR.

Hanabi és un joc de cartes d’Antoine Bauza. És un joc diferent ...

Tue, 17 Jan 2012 00:58:53 +0100

Hanabi és un joc de cartes d’Antoine Bauza. És un joc diferent especialment per dos motius: és cooperatiu i es juga agafant les cartes a l’inrevés.

Des de RESERVOIR JOCS expliquem les diferències entre la primera edició francesa i la primera edició espanyola (igual a la segona francesa, amb totes les millores que comentem).

Un joc que pels 10€ que val es converteix en un imprescindible en qualsevol bona ludoteca que es vulgui confeccionar.

Rolejar o no rolejar... that's the question!

Sun, 15 Jan 2012 13:40:00 +0100

Sovint em faig una pregunta: fins quin punt ens hem d’endinsar en un joc?

El famós dissenyador de jocs Reiner Knizia explica a l’entrevista que li van fer a Còrdova l’any 2007 un símil molt interessant. Diu que treballa pel món de l’espectacle, el que passa és que ell no puja a cap escenari, només s’encarrega d’introduir l’espectacle dins d’unes caixes que la gent haurà d’obrir per poder començar a gaudir-ne (dit així sembla que treballi per a Smartbox!).

Si ho veiem així, tenim els prestatges i els calaixos plens d’emocions i aventures! Cadascuna dins la seva respectiva caixa, però… què passa quan l’espectacle comença?

Cada persona viu de manera diferent aquesta immersió en la plataforma (continuo fent referència al que Reiner Knizia exposava a l’entrevista) que inicialment és el joc. Depèn molt d’aquesta vivència el grau en el que la plataforma s’esvaeix i només queden l’aventura i les emocions. I és que nosaltres som, sempre, la part més important d’un joc.

M’he trobat persones que tenen molta (de vegades massa) facilitat per ficar-se en el paper o el rol que el joc els demana. Altres tenen més dificultats però acaben entrant i passant-s’ho genial! Finalment, també existeix una minoria extremadament hermètica que quan has acabat de jugar amb ells no acabes de trobar la diferència entre aquesta experiència i la de regar un cactus. En fi… hi ha de tot!

Aquest fet d’empatitzar amb la temàtica d’un joc i ficar-nos en el paper d’un dels personatges és el que anomenem en l’argot dels jocs: rolejar. El terme prové dels jocs de rol i significa justament això que acabem d’explicar.

Una de les coses que valoro en un joc és que aquest es deixi rolejar de forma natural (sense cap consigna prèvia o sense l’excessiva suggestió per part d’un dels jugadors). Per això no m’agrada gaire jugar a jocs de taula amb un grup massa acostumat a jugar a jocs de rol, perquè moltes vegades (per la seva predisposició a rolejar) desnaturalitzen i emmascaren aquesta característica que tant m’agrada trobar.

Un dels darrers jocs que he provat i que crec que conserven aquesta bondat de deixar-se rolejar de manera molt fluida i gens artificial és el Sidibaba de Perepau Llistosella.

La disposició dels jugadors és exacta a la d’un joc de rol de tota la vida, fins i tot hi ha una pantalla pel jugador que fa de Cabdill dels Lladres: aquell qui té més informació durant la partida i juga contra l’altre grup de jugadors. Deixant de banda aquest aspecte formal… la temàtica, el disseny dels materials i les mecàniques de Sidibaba conviden molt a previsualitzar una cova plena d’oportunitats i d’amenaces (la principal és quedar-nos sense llum i no poder sortir-ne mai!). I com tots els bons jocs, depèn molt dels jugadors (del seu caràcter, estil de lideratge, capacitat de negociació i d’assumir de riscs…) que una cosa o altra acabi passant. Recomano provar al menys una vegada a la vida l’experiència de jugar a Sidibaba.

L'actitud lúdica en la gent gran

Thu, 05 Jan 2012 16:05:00 +0100

Un dels aspectes que més em preocupa i ocupa com a explicador de jocs és poder arribar a tot tipus de públic. En aquests anys m’he trobat que hi ha un sector de població que inicialment costa més d’engrescar que d’altres… em refereixo a la gent gran. Tot s’ha de dir que una vegada obren la seva actitud lúdica són, possiblement, dels grups d’edat més agraïts en redescobrir el plaer de jugar.

Alguns dels arguments que normalment esgrimeixen les persones grans a l’hora d’evitar posar-se a jugar són:

• L’edat: “Sóc massa gran per jugar!”.

• La improductivitat lúdica: “No tinc temps de jugar!”.

• Greuge cultural: “M’estimo més llegir un llibre, veure una pel·lícula…”.

• Que no els aporta res de nou: “Ja vaig pensar molt mentre treballava…”.

• Matusseria o por a fer el ridícul: “Uf, segur que fico la pota!”.

• Que no els plau: “Mai m’han agradat els jocs…”.

A mode de recurs per a dinamitzadors i dinamitzadores que volen fer jugar la gent gran, ara proposo un recull d’afirmacions que s’oposen a cadascun dels casos exposats anteriorment. Poden servir com a ideari per començar a canviar la predisposició negativa al joc d’aquest i altres col·lectius.

Però abans de començar, el que hem de tenir molt present és que els sis exemples d’abans responen clarament a prejudicis i no a veritats absolutes. Per aquest motiu hem d’intentar trencar el prejudici com normalment es fa sempre: oferint arguments en positiu (sense entrar mai en una discussió) i/o desenvolupant accions senzilles que serveixin d’exemple.

1.- ES POT (I S’HA DE) JUGAR A QUALSEVOL EDAT

2.- L’OCI ÉS MOLT DIFERENT A L’OCIOSITAT

3.- ELS JOCS SÓN PRODUCTES O MANIFESTACIONS CULTURALS (no se’ls ha de menystenir!)

4.- JUGAR SEMPRE APORTA QUELCOM INTERESSANT (directa… o indirectament.)

5.- SEMPRE HI HA UNA PRIMERA VEGADA (i en aquest cas nosaltres guiarem i conduirem la sessió!)

6.- EXISTEIX UN JOC IDEAL PER A CADA PERSONA (i per a cada situació… només hem d’investigar una mica.)

Entre les accions que poden servir per donar exemple us proposo fer un recull d’imatges com la que acompanya aquest article i fer un passi de diapositives per mostrar la transversalitat del joc.

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos una molt bona entrada d’any! Aprofiteu per gaudir-ho amb molts jocs interessants i sorprenents.

Capítol 5

Thu, 29 Dec 2011 23:29:00 +0100

Capítol 5:

Va de sorpreses…

Visito els amics de la botiga Jugar X Jugar a Barcelona...

Sat, 03 Dec 2011 01:10:00 +0100

Visito els amics de la botiga Jugar X Jugar a Barcelona (Avinguda Gaudí 39) per recollir un joc que m’havíen reservat (The Climbers de Holger Lanz) i aprofito per fer una breu entrevista a l’Alfred.

Al Jordi també li vaig fer, però un problema bastant tonto amb l’àudio (culpa meva) ha malmés aquesta part de l’entrevista… que espero poder repetir algun dia.

Capítol 4

Fri, 02 Dec 2011 23:48:00 +0100

Capítol 4:

Visita prenadalenca a Jugar X Jugar

Estreno suport: el vídeo! Tot per fer un unboxing d’un joc...

Fri, 25 Nov 2011 01:05:00 +0100

Estreno suport: el vídeo! Tot per fer un unboxing d’un joc al que li tenia moltes ganes… Farlander.

Un joc dissenyat per dos estonis (Priit Isok i Asko Künnap), amb unes rajoles força grans i originals per formar un tauler modular sobre el que es disputa una confrontació medieval en no més de 30 minuts. Senzill però efectiu, no creieu?

Capítol 3

Wed, 16 Nov 2011 23:52:00 +0100

Capítol 3:

Entrevista a Marc Figueras

Capítol 2

Tue, 25 Oct 2011 23:55:00 +0200

Capítol 2:

No parlarè d’Essen!

Els meus dos darrers projectes personals

Mon, 10 Oct 2011 00:47:00 +0200

Sento molt no actualitzar tot el sovint que voldria aquest bloc. Darrerament vaig massa atrafagat amb feina, estudis i moltes més coses en les que estic ficat (sona com que faig coses dolentes).

Dues d’aquestes coses són les que us vull presentar en aquest breu article. La primera és un agregador del contingut que es mou per les xarxes socials (sobretot pel Twitter) sobre jocs de taula. I és que a Twitter trobem molta gent i perfils que no paren d’aportar informació molt valuosa envers aquesta noble afició nostra.

El projecte és en castellà, es diu destroquela.me (diario lúdico) i, a diferència de l’agregador que va fer el David Arribas (un dels pares de Vis Ludica i ara també d’un petit nou jugador de jocs de taula… MOLTES FELICITATS AMIC!), aquest només es centra en tot allò que es remena a les xarxes, no als blocs. Aquesta diferenciació trobo que és important i que pot complementar el ja conegut i molt necessari Planeta Lúdico.

Per cert, acabo de canviar la periodicitat de destroquela.me de diària a setmanal (només a efectes pràctics i per un període de prova).

L’altre idea en la que estic posat és un podcast, sí… com Vis Ludica, El tablero o La voz de su juego… però en català. De moment començo solet, no em considero cap expert (només aficionat i no de jocs massa durs) però espero que, poc a poc, anem aprenent junts i fent alguns capítols del podcast acompanyats… ja sigui perquè fem alguna entrevista o perquè trobo alguna col·laboració (puntual o regular) d’alguna persona que s’hi vulgui posar i provar l’experiència.

Aquest nou podcast el podeu trobar a la web http://reservoirjocs.cat

El nom és un joc de paraules bastant “pel·liculero”… i ja posats a triar, millor agafar una de bona encara que tingui els seus anys. Bé, només això, que ja em podeu trobar a RESERVOIR JOCS i també subscriure-us mitjançant FeedBurner o iTunes per escoltar-ho als vostres reproductors o smartphones. Si no sabeu com fer-ho sempre podeu cridar el señor Lobo!

Capítol 1

Sat, 08 Oct 2011 02:59:00 +0200

Capítol 1:

Breu introducció i… qui comença?

Jocs contra jocs

Wed, 27 Jul 2011 20:59:00 +0200

Navegant per la BGG (o la BoardGameGeek) he trobat una llista amb aportacions col·laboratives força interessant anomenada Games that FIRED other games (el que seria quelcom semblant a Jocs que han matat altres jocs).

La gràcia de tafanejar aquesta llista és poder valorar aquells jocs que per motius com…

…implementar millor la temàtica amb la mecànica,
augmentar la varietat d’estratègies guanyadores,
incorporar la possibilitat de jugar-ho amb més jugadors,
tenir un reglament més fàcil d’entendre i d’explicar,
millorar la fluïdesa del joc en general…

…i segurament molts altres (probablement més subjectius que objectius), han relegat d’altres a les prestatgeries o a la venda al mercat de segona mà de jocs de taula. Aquesta comparativa ens pot ajudar a decantar-nos per un o per altre joc abans de comprar-lo.

Hi han algunes opinions que em sorprenen i altres que no. Les més significatives les publicaré a continuació en forma de quiniela (donant a entendre que, en un hipotètic enfrontament d’un joc contra un altre, hi ha un guanyador i un perdedor). Comencem!

1960: Carrera hacia la Casa Blanca - Twilight Struggle……………[1]
Monopoly - Acquire……………[2]
Brass - Age of Industry……………[2]
Arimaa - Escacs……………[1]
Agricola - Caylus……………[1]
Agricola - Puerto Rico……………[1]
Agricola - At the gates of Loyang……………[2]
At the gates of Loyang - Saint Petersburg……………[1]
Lost cities - Battle Line……………[2]
Bausack - Jenga……………[1]
Cluedo - Black Vienna……………[2]
Bang! - Ca$h’n Gun$……………[2]
Dominion - Magic: The Gathering……………[1]
2008: Director de campaña - 1960: Carrera hacia la Casa Blanca……………[1]
Carcassonne - Els colons de Catan……………[1]
1870 - Chicago Express……………[2]
Los pilares de la Tierra - Caylus……………[2]
Diamantes - Cloud 9……………[2]
Twilight Struggle - Guerra Fría: CIA vs. KGB……………[2]
Coloretto - Zooloretto……………[1]
Puerto Rico - Cuba……………[2]
Dixit - Manzanas con manzanas……………[1]
Juego de tronos - Diplomacia……………[1]
Pandemic - Ghost Stories……………[2]
Le Havre - Agricola……………[1]
Lost cities - Jaipur……………[2]
Carcassonne - Neuroshima Hex!……………[2]
UNO - ¡No gracias!……………[2]
Puerto Rico - Alta tensión……………[2]
Puerto Rico - Race for the galaxy……………[2]
La Resistencia - Hombres lobo de Castronegro……………[1]
DVONN - Les dames……………[1]
Finstere flure - Parxís……………[1]
Mr. Jack - Mr. Jack pocket……………[2]

Les tres darreres confrontacions lúdiques les he afegit a la llista jo mateix. Tots sabem que comparar sempre és odiós, però sempre pot servir com a punt guia abans de comprar.

Per exemple: una persona que sap que li agrada jugar a l’UNO amb el seu grup de joc, però ja el tenen molt suat i volen quelcom més, amb aquesta informació poden optar pel ¡No gracias!.

Un altre exemple: una persona té a casa el Dixit i vol comprar un altre joc… mirant aquesta llista veu que el Manzanas con manzanas pot aportar poques novetats a la seva ludoteca, així doncs pot optar per ampliar-la amb una altre joc de característiques complementàries al Dixit.

Alguns consells per "dospuntzeritzar-se"

Mon, 25 Jul 2011 20:24:00 +0200

Fa relativament poc vaig tenir la sort d’assistir convidat a un dinar-tertúlia amb Genís Roca organitzat per l’APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya). L’impacte de les xarxes socials i les noves tecnologies en el sector cultural era el lema d’aquesta trobada informal (pel fet de ser informal no significa que sigui improductiva… moltes vegades aquest tipus d’actes són molt més sinèrgics del que, a priori, poden semblar).

M’agradaria aprofitar aquest espai per fer un recull/interpretació molt sintètic d’alguns punts clau que crec va tocar aquest gran mestre de la presència i la comunicació 2.0 del nostre país. Tot i que la tertúlia estava pensada per al sector de la gestió cultural intentaré exposar el meu recull/interpretació d’una forma que pugui ser útil per a tots i totes.

Primerament, hem de partir de la base que la nostra presència a la Xarxa tindrà com a objectiu oferir un servei aprofitant l’oportunitat que ens ofereixen els canals digitals de distribució (negar-se a aprofitar aquesta oportunitat és equivalent a admetre que el nostre servei és incomplet o deficient). Parlarem doncs de serveis… tant si intentem vendre productes com si ens intentem vendre a nosaltres mateixos. És molt important fer aquest esforç per canviar el xip! Fins i tot en el cas de promocionar-nos a nosaltres mateixos (normalment per obtenir una feina o per intentar canviar de la que tenim a una millor), és recomanable canviar de paradigma i preguntar-nos:

Què puc oferir a l’empresa X? (enfoc “jo-servei” = dinàmic)

En comptes de:

Què sóc i quin lloc puc ocupar a l’empresa X? (enfoc “jo-producte” = estàtic)

Una vegada sabem que ofertem serveis i no productes, el que hem de tenir clar és el nivell de presència online que volem/podem tenir. Hi ha un “nivell 0” que és el mínim que haurem de tenir per aprofitar els canals digitals, tal com dèiem abans. Una possible classificació dels nivells de presència podria ser:

“Nivell 0”: presència corporativa (qui sóc, què faig i on estic)
“Nivell 1”: presència corporativa i augment de la base de dades pròpia
“Nivell 2”: presència comunicativa (generar conversa) i augment/manteniment de la base de dades pròpia
“Nivell 3”: presència comunicativa amb repositori de continguts i augment/manteniment de la base de dades pròpia
“Nivell 4”: presència col·laborativa i augment/manteniment de la base de dades compartida

És important que ja des del “nivell 0” de presència contactem i ens comuniquem amb les persones, col·lectius o entitats referents del nostre sector (el que el Genís Roca anomena molt encertadament els “pals de paller”). Aquesta comunicació ha de ser qualitativa i, moltes vegades, presencial (millor quedar per a prendre un cafè que no pas deixar un missatge al mur de Facebook d’aquesta persona, col·lectiu o entitat).

En tercer lloc, ens hem de fixar un triple objectiu (transversal a qualsevol/s altre/s) basat en el concepte de “cuidar” o “tenir cura”.

Així doncs haurem de cuidar:

La NOSTRA marca/imatge (on-line i off-line)
La NOSTRA base de dades d’usuaris/clients/contactes
La participació dels NOSTRES usuaris/clients/contactes

Per portar a terme aquest doble objectiu no ens hem de deixar enganyar per les mètriques que estan de moda.

Tenir followers o fans, només significa tenir una audiència potencial però no una relació directa i fiable amb un usuari/client/contacte, ja que dependrem sempre de la xarxa on es bellugui aquesta audiència… Caldrà doncs reconduir aquesta audiència per millorar la qualitat en la relació. És molt fàcil d’entendre amb un exemple:

En una situació inicial trobem que Facebook (com a exemple d’una xarxa super-poblada a l’actualitat) té una base de dades enorme que li atorga un determinat valor. El que fem normalment és equivocar l’estratègia i llençar la nostra “canya de pescar” a Facebook amb un “esquer” com: fes-te fan nostre! o Penja la teva foto al nostre mur per guanyar… Així només estem promocionant Facebook!

En realitat no ens fa falta una “canya de pescar” (ni invertir el nostre “esquer” en benefici d’un tercer!). Només ens cal una “pala” per obrir una via d’entrada a la nostra base de dades i, si cal posar “esquer”, posar-ho bé: els 5 primers nous subscriptors a la nostra newsletter obtindran… o entre tots els comentaris del nostre bloc sortejarem…

Per “anar de pesca” per les diferents xarxes socials és recomanable equipar-se amb:

Creativitat (diversificar perfils objectiu, reinventar campanyes…)
Factor sorpresa (presentar-nos allà on no se’ns espera)

I per finalitzar, en quant a tenir cura de la participació dels nostres usuaris/clients/contactes, hem de pensar que les nostres PREGUNTES hauran de ser POQUES, TRANSPARENTS i AMB EFECTE.

POQUES (1 o 2): perquè més generen desconfiança i tedi
TRANSPARENTS: s’ha d’explicar la finalitat de la pregunta
AMB EFECTE: si demanem opinió la tindrem en compte (hi ha vies elegants i poc intrusives de demanar opinió: suggerir hashtags, facilitar els botons “+1”, “M’agrada” o “Rettwit” al nostre contingut web, utilitzar landing pages minimalistes i efectives…)

Aquests han estat els meus apunts i la forma en que he entès els conceptes de la tertúlia amb el Genís Roca. Espero que els trobeu útils per al vostre desenvolupament personal i/o corporatiu.

Jugar amb un sol dit

Mon, 11 Jul 2011 22:02:00 +0200

Avui us vull parlar d’un joc del tot digital! Perquè és un videojoc i perquè es juga amb un sol dit (l’acudit és vell i dolent, ho sé…).

Es tracta d’un videojoc gratuït i multiplataforma (PC, Mac i Linux). Vaig sentir parlar d’aquest joc fa molt pocs dies, quan el Kabutor (podcaster de El Tablero -jocs de taula- i també de La Zona Oscura -videojocs-) va comentar al seu Twitter que jugava al Pax Britannica amb el seu fill i que sempre acabava perdent.

Lògicament no es referia al joc de taula amb el mateix nom, si no a un curiós i senzill videojoc de submarins (però que bé podrien ser naus espacials) en el que fins a 4 jugadors poden intentar sobreviure als atacs dels altres, ja que aquest és l’objectiu del joc.

La gràcia de tot plegat és que només s’utilitza un dit per jugar. El jugador 1 l’ha de posar sobre la tecla “A”, el 2 sobre la “F”, el 3 sobre la “H” i el 4 sobre la “L”. També en solitari (contra la intel·ligència artificial) i amb 2 o 3 jugadors. No hi han excuses per provar-ho!

La mecànica és molt senzilla: deixant pulsada la tecla el nostre submarí anirà carregant-se per després alliberar una nau annexa. Segons el temps que estem prement la tecla la nau que generarem serà d’un tipus o de altre: caces, bombarders o fragates. Les hi ha de petites, fràgils i ràpides, però també de grans, lentes i robustes. Algunes ens aniran millor per a les tasques defensives i altres per a tot el contrari. Tot depèn de l’estratègia dels contrincants que controlen els altres submarins (lògicament és més complicat i gratificant guanyar contra humans que contra l’ordinador).

Un joc senzill que ens permet jugar amb gent que no té massa traça amb això dels ordinadors i també amb els més petits de la casa (ja que més que catalogar-ho com a joc bèl·lic és més bé un tower defense senzill: sense torres però amb naus… com un Plantes contra Zombis en la seva mínima expressió).

Aquí us deixo els enllaços per baixar-ho en les diferents plataformes:

Pax Britannica (Mac)
Pax Britannica (Linux)
Pax Britannica (PC)

Del Cap al Caire

Thu, 16 Jun 2011 01:10:48 +0200

Fa molt poc he descobert un petit joc de cartes anomenat Vom Kap bis Kairo d’un autor alemany anomenat Günter Burkhardt. Aquells que ja coneixeu una mica el món dels jocs ja sabreu els alemanys són molt prolífics en dissenyar i vendre jocs.

Aquest en particular va sortir l’any 2001 i tracta sobre la construcció moderna més ambiciosa al continent africà: una línia de tren des de Ciutat del Cap fins El Caire. Dic “construcció moderna” i no “construcció”, a seques, perquè suposo que l’Antic Egipte té molt a dir en els camps de l’arquitectura i l’enginyeria. De fet, la Gran Piràmide va ser l’edifici més alt del món fins l’any 1889, quan es va construir la Torre Eiffel… així que poca broma!

Tornant al joc, he dissenyat una versió d’aquest Vom Kap bis Kairo per poder jugar-ho en solitari i crec que funciona bastant bé. El joc original és per 2, 3 o 4 jugadors i té una durada aproximada de 30 minuts. El meu redisseny només necessita afegir dos daus de sis cares (els de tota la vida) i té una durada de 3 o 4 minuts.

Si us animeu a provar-ho i a enviar-me les vostres opinions us ho agrairé molt. El joc és molt fàcil de trobar si esteu familiaritzats amb les botigues on-line, a laPCra (botiga amiga on-line, però molt propera -està a Parets del Vallés-) el teniu per tan sols 5,95€

Les instruccions del solitari, fetes amb llicència Creative Commons per a que les podeu compartir lliurement, us les passo en aquests enllaços següents:

Del Cap al Caire (solitari): VERSIÓ EN CATALÀ
Del Cabo al Cairo (solitario): VERSIÓN EN ESPAÑOL

Al redactar les instruccions he mirat de maquetar-les amb molta cura, tot afegint un petit apunt històric que sempre va bé per contextualitzar el joc. Res més per ara, espero que us agradi (i, si l’arribeu a jugar, que em passeu les vostres opinions)!

Salvar el soldat Manning

Wed, 20 Apr 2011 17:50:00 +0200

Sóc, a més d’un blocaire apassionat pels jocs, membre del Partit Pirata de Catalunya i defensor de la transparència i la llibertat d’informació internacional. Per aquests motius vull dedicar aquestes línies a explicar el cas de Bradley Manning.

Bradley Manning és un ex-soldat dels Estats Units. És un dels responsables de passar informació a Wikileaks i filtrar també a altres mitjans informes i materials que han servit per qüestionar a nivell global el paper de l’exèrcit dels Estats Units a l’Iraq. Per exemple, el vídeo difós a la xarxa de l’atac aeri de Bagdad del 12 de juliol de 2007, on dos reporters de Reuters van ser assassinats per un helicòpter Apache nord-americà.

El paper de “talp” que Bradley Manning estava desenvolupant des de dins de l’exèrcit per difondre i destapar una petita part de la veritat de tot plegat va finalitzar quan Adrian Lamo, periodista i hacker de Wired.com, va contactar amb l’FBI per denunciar-ho.

Ara, en plena etapa presidencial de Barack Obama, Manning està patint totes les conseqüències del seu activisme empresonat als Estats Units. Pel que es remoreja, se l’ha sotmès a un tracte molt més dur que el que reben els presoners de Guantanamo. Despullat, sense les seves ulleres (que les necessita per corregir la miopia que pateix) i confinat a un espai molt reduït se li està aplicant una reclusió especialment cruel de “prevenció de suïcidi” (per això li neguen la roba o les ulleres, ja que ho consideren instruments útils per poder cometre un intent suïcidi!). Aquest tipus de reclusió li obliga a identificar-se davant els seus guardes cada 5 minuts, fet que no li permet ni tan sols tancar els ulls i dormir.

Si vols pronunciar-te en contra d’aquests fets (i de més tortures que segur està patint aquest ex-soldat de 24 anys) pots fer-ho mitjançant www.bradleymanning.org o també signant una petició d’Aministia Internacional (ja som més de 13.200!) en aquest enllaç.

Sisè lloc al Torneig MENSA 2011

Sat, 02 Apr 2011 23:07:00 +0200

Avui he passat tot el matí i tota la tarda al Casinet d’Hostafrancs participant al Torneig MENSA 2011 de Jocs Intel·ligents. És un torneig de diferents jocs de taula que ha organitzat aquesta associació per segon any.

L’associació MENSA és una entitat internacional que va ser fundada l’any 1946 a Anglaterra per Roland Berrill i Lance Ware. L’únic requisit per poder esdevenir membre d’aquesta associació és tenir un alt quocient intel·lectual (concretament estar dins del 2% superior de la població) per poder gaudir d’un ampli ventall d’activitats socials i culturals. Una d’aquestes són les trobades lúdiques i torneigs del que MENSA anomena Jocs Intel·ligents (oberts a socis i no socis de l’entitat).

Com a Jocs Intel·ligents s’entenen tots aquells en què l’atzar i la sort no prenen un paper important en el seu desenvolupament. Darrerament trobem molts jocs al mercat que compleixen aquest requisit i, de fet, no cal tenir un quocient intel·lectual alt per gaudir d’aquesta tipologia (jo crec que meu Q.I. no és elevat i he fet un molt bon paper quedant sisè!).

Els tres primers han guanyat lots de jocs de taula molt interessants, i els que hem quedat entre els deu primers classificats tenim la possibilitat de fer la prova d’accés a MENSA de manera gratuïta.

L’associació MENSA dels Estats Units atorga uns premis anomenats MENSA Select a uns determinats jocs de taula cada any (ja us ho vaig comentar al meu darrer article sobre el SET). Personalment, abans de comprar jocs miro bastant si tenen segell del premi o d’una nominació MENSA Select, em dóna la sensació que si això passa m’acabaré portant a casa un joc que em farà “suar el cervell” quan necessiti sentir, de tant en tant, aquesta enriquidora sensació.