La pell freda

Acabo de llegir l'excel·lent història que Sánchez Piñol planteja a La pell freda. Sí, ho reconec, molt motivat per l'aparició de la pel·lícula dirigida per Xavier Gens. Volia llegir el llibre abans de veure la peli.

A mitja història et planteges, com a dissenyador amateur de jocs, poder fer un prototip que se centri en l'assetjament citauca al far. Un tower defense en tota regla. Però en acabar la lectura saps que fer això seria un greu error perquè deixaries de tractar temes tan importants com la solitud, el sexe, la submissió o la bogeria.

Com a bon antropòleg, Sánchez Piñol dedica un deliciós paràgraf a l'activitat lúdica que crec que val la pena rescatar. Encerta plenament i, vosaltres que jugueu també, ho podeu verificar.

«Jugàvem, res més, però jugàvem. I el joc, per innocent que sigui, posa al descobert igualtats i afinitats, perquè quan juguem amb algú no existeixen les fronteres, ni les jerarquies, ni les biografies; el joc és un espai de tots i per a tothom.»

Nois jugant a un cementiri de Glasgow l'any 1948 - Llicència Creative Commons BY de Smabs SputzerNois jugant a un cementiri de Glasgow l'any 1948 - CC BY Smabs Sputzer

Tinc diferents grups de joc, un a Sant Andreu de la Barca on hi ha un guàrdia civil de la caserna i un al País Basc on ideològicament discrepo força amb una persona que encara avui nega la violència policial de l'1-O a Catalunya. Potser estem als antípodes en maneres de veure la realitat, cadascú té la seva mirada i la seva particular "realitat", però juguem i misteriosament ens trobem molt còmodes compartint un Terraforming Mars, un Pandemic o un Orquesta Negra.

Potser seria bo començar a substituir el prostituït i instrumentalitzat lema a nivell macro del "diàleg" (que mai es dóna) per accions reals i concretes a nivell micro com compartir moments de joc. Socialment està provat que funciona i si no ho desescalem nosaltres... no sé qui ho farà.

Miquel Jornet

Vaig salvar la Marcy i terraformar Mart. Ara parlo de jocs aquí i com a corresponsal de VIS LUDICA. Adiccions conegudes: el te matcha, cursar MOOCs exòtics i les converses amb la meva filla Nahikari.

miqueljornet.com
Gavà (Catalunya) | Antzuola (Euskal Herria)

Comentaris amb tecnologia Disqus